Es hora de parlar per primera vegada sobre Primers Auxilis. En tractarem tres aspectes:
1. Què ha de contenir la farmaciola perfecta?
2. Com fer els Primers Auxilis segurs perqui atén i per qui és lesionat/da?
3. Els Primers Auxilis: l’obligació legal de socórrer
1. Què ha de contenir la farmaciola perfecta?
Abans de tot, cal definir el concepte de Primers Auxilis (en endavant PA): «atencions immediates que hom rep des de l’instant en el qual pren mal fins que passa a custòdia del personal mèdic.»
Cal tenir en compte que un accident, és per definició, imprevisible, és a dir, pot ser patit en tot: lloc, instant i situació.
Després d’un accident hem de disminuir-ne ràpid les possibles seqüeles físiques i psíquiques sobre l’accidentat/da.
Benvolgut/da lector/a, per pal·liar les lesions físiques t’has de formar en PA. La formació i el fet de contractar-la no implica només a les persones físiques individuals. Així, com a empresa immobiliària és el nostre deure esmentar que: tota comunitat de propietaris, en tant que persona jurídica, te l’obligació de contractar la prevenció de riscos laborals, adreçada als treballadors/es d’aquesta.
Per aconseguir combatre les seqüeles anímiques cal empatia i cura envers qui està lesionat/da: ànima, tranquil·litza, distreu la seva ment, no donis males notícies, explica què ha passat i anuncia que arribaran els serveis sanitaris. En tot cas, en practicar els PA sempre seguirem la seqüència P.A.S. acrònim de: protegir, atendre i socórrer.
La situació ideal a l’hora entrar en acció és comptar amb una farmaciola (a casa o a la feina sempre n’hi ha d’haver). Aquesta ha d’estar protegida de fonts que emetin calor i sota cap concepte contenir elements caducats. La llista d’elements d’una farmaciola perfecta és la següent:
– Medicaments: analgèsics, antitérmics o antiinflamatoris.
– Cremes i pomades: per a dolors musculars o articulars, per a cremades i crema per a reaccions al·lèrgiques.
– Antisèptics: aigua oxigenada, alcohol, etc. Són substàncies que s’utilitzen per a evitar la infecció de les ferides.
– Material sanitari: cotó, compreses de gasa estèrils, bena elàstica, esparadrap, tiretes cicatritzants, tisores de punta rodona, pinces, termòmetre i apòsits desinfectants.
– Telèfons importants: és recomanable que tinguem en la nostra farmaciola alguns telèfons d’emergències, com el corresponent a cada comunitat autònoma, així com els referits a centres d’informació toxicològica.
– Termòmetre de fàcil lectura
– Bossa tèrmica: per aplicar fred o calor.
2. Com fer els PA segurs per qui atén i per qui és lesionat/da -amb l’ajuda d’Aegon i Previnsa-:
2.1 Autoprotecció i detecció: com salvarem algú sense vetllar per la nostra integritat física? Impossible, cal protegir-se i sempre identificar l’origen del patiment. A vegades pot ser molt evident però no sempre.
2.2 Comprovar l’estat de les constants vitals de l’accidentat/da: nivell de pols, estat de la respiració, grau de consciència o pressió arterial.
2.3 Com prendre el pols? Col·locant les puntes dels nostres dits índex i mig a la part interna del canell, per sota de la base del polze. Pressionem lleugerament i usem un rellotge per comptar els batecs per minut. La freqüència cardíaca normal d’una persona adulta és d’entre 60 a 100 batecs cada 60 segons.
2.4 Com saber si respira? Visualment detectant que la zona del tòrax puja i baixa a conseqüència de la respiració.
2.5 Quina és la temperatura corporal? Controlar-ne les oscil·lacions és vital.
2.6 Quina és la mida de la nineta? Té reflex fotomotor? Hem d’observar si està dilatada (midriasis), o contreta (miosis). A més hi ha ocasions que manca del reflex fotomotor, totes aquestes dades s’han de comunicar als serveis sanitaris quan arribin.
2.7 Com prendre la pressió arterial? Amb l’equipament adequat i un cop presa s’ha d’anotar.
2.8 Trucar al 112 d’emergències (vàlid a tota Europa): per seguir les instruccions de qui t’atengui.
2.9 Senyalitzar, delimitar i avaluar: en una situació extrema tothom ha de tenir clar on s’està actuant i qui ho està fent. També hem de procedir com més aviat millor a un examen de la situació. Així, s’han d’identificar els perills latents i els encara actius. L’avaluació ha de centrar-se a determinar el grau de gravetat d’afectació de l’accidentat/da o accidentats. Així les persones s’han d’atendre segons el seu grau de gravetat. En els casos on sigui impossible accedir a la víctima s’haurà d’intentar la comunicació verbal per esbrinar-ne l’estat.
3. Els Primers Auxilis: l’obligació legal de socórrer
Segons l’article 195 del Codi Penal: “Qui no socorri una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan ho pugui fer sense risc propi o de tercers, serà castigat amb una pena d’arrest major i multa”.
En aquest sentit, el codi penal fa un recull de faltes i delictes:
• De lesions contra les persones
• Denegació d’auxili
• D’omissió del deure de socors
• D’imprudència punible
• Contra la seguretat del trànsit
Preservar la salut aliena és quelcom que té a veure amb l’ètica, la moral, la legalitat i és un acte d’humanitat . Som-hi comparteix aquest article perquè ningú pugui dir que ho desconeixia.
En un proper escrit tractarem com aplicar a situacions concretes el que avui hem après.