Legislació de les càmeres de videovigilància a la via pública i a la comunitat de propietaris

Primera part: la regulació de les càmeres de videovigilància a la via pública 

 

1.1 Les càmeres de seguretat d'ús militar: origen de les de videovigilància actuals 

 

Començarem amb una pregunta tipus test: Quin any diríeu que la primera "càmera de seguretat" es posa en marxa al món?:

a) El 1962

b) El 1942

c) El 1952 

 

La resposta correcta és la "b", és a dir, 1942.

Aquella primera càmera era literalment de seguretat, ja que permetia supervisar sense perill i en directe la correcta trajectòria del primer míssil balístic del món: el V-2 nazi.

Aquesta arma va causar moltes víctimes a Bèlgica, ho condemnem amb fermesa. Walter Brusch, el creador de la càmera de seguretat, va concebre-la, a partir de la seva càmera iconoscòpica de televisió... Usada per retransmissions esportives a les Olimpíades de l'any 1936.

 

1.2 Les càmeres de videovigilància a l'espai públic; panorama de les regulacions internacionals

 

Les càmeres de videovigilància d'avui tenen capacitat per gravar imatges. Arran d'aquest avenç, són a la via pública, a: carrers, comerços, recintes esportius, transports públics, etc. Aquest fet despertà la inquietud per protegir el ciutadà davant aquesta tecnologia que pot posar-se al servei de les arbitrarietats dels Estats.

Davant d'aquest poder, els poders públics articulen dues classes de resposta, d'una banda, la repressiva que posa la seguretat per davant dels drets individuals, de l'altra, la garantista que intenta equilibrar seguretat amb el respecte escrupolós dels drets i la possibilitat de portar les vulneracions d'aquests del dret davant els tribunals. 

 

1.2.1 La resposta repressiva

 

A la Xina i els Estats Units, líders destacats del rànquing de més càmeres de videovigilància instal·lades, en condicions normals, el ciutadà està molt desprotegit davant usos indeguts de les imatges. Quan, per contra, l'Estat considera que hi ha un perill, la desprotecció del ciutadà passa a ser total.

Això és així perquè les autoritats d'aquests països -i de molts altres- practiquen una interpretació molt extensiva dels supòsits legals que els permeten entrar en situacions, on complint estrictament el seu ordenament legal, poden posar en marxa supòsits com: "alerta antiterrorista" i "amenaça per a l'Estat" on el posseïdor de les imatges no té obligació de salvaguardar la privacitat del ciutadà.

 

1.2.2 La resposta garantista 

 

La Unió Europea (d'ara endavant UE) dins el seu territori (excloent les seves fronteres exteriors) és l'exemple paradigmàtic de protecció al ciutadà. Així, des de 2018 hi ha en vigor l'estricte "Reglament General de Protecció de Dades" (d'ara endavant RGPD) consulta aquest enllaç per saber com protegeix els teus drets . Per cert, a Finques Feliu ens vàrem adaptar a aquesta obligació legal de bon principi. 

Un apunt, com assenyala el web cuadernos de seguretat, l'RGPD no parla explícitament de càmeres de videovigilància. La raó és que: "la captació d'imatges de persones físiques per sistemes de càmera de vídeo, entra dins el marc del que d'acord amb el mateix l'RGPD entén per "dada de caràcter personal i tractament de dades", per això, no cal fer referència concreta a les càmeres de videovigilància.

Ara bé a Espanya si es regula els tractaments amb finalitat de videovigilància. Aquesta referència és a l'article 22 de la "Ley Orgánica 3/2018" en aquest enllaç pots accedir a aquesta legislació.  

La intel·ligència artificial també pot realitzar el reconeixement a distància i el de tipus facial. Per tant, també entra en aquest text, de fet aquest 2023 el Parlament Europeu està debatent la Llei Europea d'Intel·ligència Artificial (d'ara endavant IA): 

Aquesta norma classifica com a "sistemes de IA de risc inacceptable":

"Aquells dedicats a la identificació biomètrica en temps real i a distància així com els de reconeixement facial.

Aquesta qualificació -risc inacceptable- tindrà, però excepcions: els sistemes d'identificació biomètrica a distància en els quals aquest reconeixement només serà permès en dues circumstàncies: quan els delictes que es persegueixin siguin greus i, a més, hi hagi prèvia aprovació judicial. En aquest enllaç pots veure el "Reglament d'inteligència Artificial" en vigor des del 13 de març de 2024.

 

Segona part: les càmeres de videovigilància a les zones comunes de les comunitats de propietaris 

 

Hem dedicat la primera part a la via pública en aquesta segona, analitzem com col·locar de forma totalment legal càmeres a la comunitat de propietaris.

Els passadissos, les escales o els jardins de la comunitat són zones comunes. Encara, que són  dins la propietat privada, tenen un nexe amb la via pública evident: tard o d'hora, hi passaran persones que no hi resideixen, per exemple, treballadors contractats per fer-hi feines o convidats dels diferents copropietaris.

Siguem clars, cal evitar usos contraris a la llei.

2.1 Comunitats de propietaris: zones comunes

La captació d'imatges en zones o elements comuns de comunitats de propietaris requereix l'acord de la junta de propietaris en els termes previstos dins la Llei de Propietat Horitzontal.

En aquest article, la nostra font serà la guia de l'agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). 

 

a) El primer a detallar sobre el sistema de videovigilància serà:

- El nombre de càmeres i en quins espais operen (s'han de col·locar màscares a les càmeres per evitar que es gravi la zona pública o habitatges de terceres persones) 

- Els supòsits específics de tractament d'imatges amb finalitats de seguretat

 

b) Es realitzarà una senyalització de les càmeres de videovigilància en un lloc ben visible emprant un o diversos cartells a situar a tots els accessos per on es pugui arribar a la zona videovigilada ·

Per cert, L'AEPD disposa d'un model de cartell que es troba teclejant "cartel de videovigilancia RGPD" a Google (no correspon al que il·lustra la notícia perquè aquesta ha de ser sense drets d'autor).

En aquests cartells ha de constar sempre: 

- L'existència del tractament de les dades i els enregistraments 

- La identitat del responsable d'aquest 

- La possibilitat d'exercir els drets aquests són recollits des de l'article 15 fins al 22 del RGPD, sota els tres apartats següents:

•  Informació i accés a dades personals
•  Rectificació i supressió (d'aquestes dades)
•  Dret d'oposició (al tractament de les dades i a les decisions automatitzades)  

En aquest enllaç pots consultar tots els artícles de l'RGPD.

 

c) El permís d'accés a les imatges registrades a les càmeres estarà restringit a les persones expressament autoritzades per aquest visionament. En cas que, aquest requereixi connexió a Internet, aquesta haurà d'estar protegida per una contrasenya segura (amb un mínim de vuit caràcters combinant lletres majúscules i minúscules, xifres i guions i, sent aquesta clau canviada cada tres mesos)

 

d) Serà obligatori facilitar a les persones afectades per un tractament de dades de caràcter personal tot el que preveu l'artícle 13 de l'RGPD pots consultar-lo fent clic sobre aquest enllaç

 

e) Contractar el servei de videovigilància de la Comunitat de Propietaris amb una empresa externa, en cap cas eximeix a la Comunitat de Propietaris del compliment estricte de la normativa de protecció de dades

 

Amb tot el que hem tractat tens les eines per protegir la seguretat de la comunitat de propietaris i garantir tots els drets de qui hi entra.