La fiança de lloguer: les coses clares
En els últims 10 anys el lloguer ha augmentat molt, per aquesta raó, és important conèixer tot el que envolta a aquesta modalitat de tinença. Avui escrivim sobre la fiança del contracte d’arrendament. Creiem que és un tema que val la pena deixar molt clar en vista dels dubtes i conflictes que genera. Comencem per definir el concepte de fiança: “es tracta d’un import en metàl·lic que l’inquilí lliura al propietari com a garantia que l’habitatge tornarà al propietari tal com es trobava abans de celebrar-se el contracte de lloguer”. Abans de seguir, és important ressenyar un punt fonamental: la fiança és una obligació legal fixada a l’article 36 de la LAU. És a dir, no és una imposició ni del propietari, ni menys encara, de l’Administració de Finques que hagi ajudat a la cerca de l’immoble. El propietari rep els diners però siguem clars: no se’ls queda ell: els diposita en l’organisme autonòmic competent que per a Catalunya és l’Institut Català del Sól (incasol). Ambdues parts podran pactar garanties addicionals (habitualment un aval bancari). El procés d’establiment de la fiança combina doncs, d’una banda, una obligació legal amb la necessària negociació entre propietari i llogater és primordial doncs una relació el més fluida possible entre les parts.
1. Quan es retorna la fiança i en quines condicions?
L’article 36 de la LAU estableix que: la fiança “ha de ser restituïda a l’arrendatari -pel propietari- al final de l’arrendament, transcorregut un mes des del lliurament de les claus pel mateix sense que s’hagués fet efectiva aquesta restitució″. El que acabem d’establir es compleix sempre que el pis es trobi en perfectes condicions al moment de terminació del lloguer. Per contra, sí el pis té algun tipus de desperfecte s’entén que s’ha incomplert el contracte de lloguer i la llei faculta al propietari per retenir l’import de la fiança.
2. El llogater també té drets
Podrà reclamar al propietari de l’immoble la devolució de la fiança més els interessos generats si passat un mes del lliurament de les claus no s’ha fet efectiu el lliurament de la fiança, o demanar que el pis es trobi pintat. Així les coses, una relació que sembla a primera vista asimètrica no ho és.
En conclusió, malgrat que lloguem amb algú que -moltes vegades- no coneixem i això com en qualsevol altra situació de la vida ens pot induir a la desconfiança aquest article ha buscat mostrar que: 1. Hi ha una llei clara 2. Hi ha uns passos perfectament marcats, i 3. en última instància la bona fe de les parts per assegurar la satisfacció de llogater i propietari al final del contracte que és el que desitgem.
