Seguim el viatge pels barris de Barcelona: el Poblenou
Introducció: situació del Poblenou a Barcelona i límits
Vols una passejada virtual pel Poblenou? Estàs de sort la fem tot seguit!
El barri és al Districte de Sant Martí i el vertebra l'elegant Rambla del Poblenou (foto 1).
Coneguem els carrers que delimiten el barri:
- Pel nord el de Bac de Roda i el Passeig de Taulat
- Pel sud el d'Ávila
- Per l'est el de Taulat i l'avinguda d'Icària
- Per l'oest els de Pere IV i l'avinguda Diagonal
1. Història del Poblenou
1.1 1843-1897: el naixement del "Manchester català"
El 1843 el llavors ministre d'Hisenda i Funció Pública Laureà Figuerola va anomenar "Pueblonuevo" el futur espai del barri. El 1849, començaria a prendre cos i, tot just, el 1853 i el 1854 ja s'hi instal·laren les primeres fàbriques. Quines són les raons que expliquen que en una dècada comencés a fixar-se població?
En primer lloc, el Poblenou era en un terreny pantanós i de marismes, per tant era molt barat. En segon lloc, la zona era despoblada per ser poc interessant per l'economia agrària de l'Edat Mitjana. En tercer lloc, el context històric era d'optimisme social perquè el 1854 Barcelona guanyaria espai enderrocant les muralles medievals. En quart i últim lloc, com Horta barri analitzat el 2022, el Poblenou, és un indret marcat per l'aigua. Ara bé, si en el cas hortenc, la presència del preuat líquid va ser la base per a camps agrícoles, al Poblenou va ser-ho per al sector secundari.
Com de rellevant la indústria al Poblenou? Ras i curt: era la primera concentració industrial del país, d'aquí que fos considerat el "Manchester de Catalunya". Al segle XIX el 40% de la indústria de tipus cotoner catalana era allà. A més hi havia tres indústries auxiliars: estampat, blanqueig i tintoreria. L'abril de 1897 Sant Martí de Provençals, el municipi on hi havia el Poblenou, s'agregà a la capital catalana que no podia prescindir del nucli fabril més gran del nostre territori.
1.2 1897-1975: prosperitat, aspiracions socials i violència política
Aquesta gran concentració industrial es produí en el moment oportú: quan el sector secundari agafava el relleu de l'agricultura.
El sector industrial ocupa molts treballadors. Aquesta és la imatge que perdura en la ment col·lectiva quan a dreta i esquerra es demana la "reindustrialització de Catalunya". Aquesta enyorança no ens pot fer oblidar que al segle XIX i quasi tot el XX, no hi havia prevenció de riscs laborals, l'alimentació era escassa i la salubritat pèssima.
Per aixó, el barri sempre fou l'eix de moltes reclamacions socials i va tenir una convulsa història politicosocial: a la "Setmana Tràgica" de 1909 van cremar centres religiosos i el 1936 era territori de la CNT-FAI anarquista. Després la dictadura va convertir-lo en un virulent focus de repressió.
1.3 1990-1923: clúster de les Tecnològies de l'Informació i el Coneixement
Si el segle XIX dona lloc a un Poblenou abocat el sector secundari, al XXI el barri, amb el turisme i el naixement d'internet, està molt terciaritzat. Això sí, el Poblenou, continua apostant pel mateix que quan va establir-s'hi el 1853 la primera indústria: ser capdavanter dins del sector estratègic del moment a l'economia catalana.
Per aquest motiu ara es treballa activament per ser un "clúster" de la indústria de les tecnologies de la informació i el coneixement (TIC). L'emblema d'aquesta voluntat és el "districte 22@" en ell hi ha molta capacitat de recerca concentrada:
- El Hub Interdisciplinari de Recerca i Innovació de la Universitat Oberta de Catalunya (des de 2022)
- L'edifici de Can Jaumandreu pertanyent a la Universitat de Barcelona
- l'Institut de Tecnologies de la Informació que obre aquest 2023-24
- El nou campus de l'escola de disseny i moda
- El Campus de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.
El 22@ es limita a ser un espai dedicat a la recerca a gran escala? No. Hi ha unes 1.500 empreses instal·lades en aquest enllaç pots accedir a la xarxa que aquestes formen.
Com a resultat Barcelona el 2021 va obtenir la setena posició com a ciutat més prometedora per a les empreses tecnològiques emergents a la classificació “Top Tech Cities of the Future 2021”, elaborada per la revista fDi Intelligence. A més del cinquè lloc en inversió estrangera directa quant a projectes tecnològics.
Font: Ajuntament de Barcelona
2. Sovint oferim productes immobiliaris propers al Poblenou. Un espai com el 22@ revalora el teu producte immobiliari
La nostra web és la porta d'entrada als nostres productes immobiliaris: clica aquí i accedeix-hi. Per cert, és molt freqüent que oferim pisos o al Poblenou o al voltant.
El teu habitatge o local és a prop del 22@? Sí? Doncs ets una persona afortunada.
Ens expliquem: un pol d'activitat docent i empresarial com aquest fa més cobejada i cara la teva propietat.
De fet, en aquest article del propassat març el 22@ era un dels exemples que triàvem per il·lustrar una explicació de com l'urbanisme pot revalorar l'immoble on vivim. A més, les zones com aquesta atreuen persones qualificades amb bon sou: són potencials llogaters amb una elevada capacitat de pagament.
3. Principals monuments del Poblenou
- El conjunt fabril de "Can Ricart" (foto 2): aixecat l'any 1853 pels arquitectes Josep Oriol Bernadet i completat per Josep FontSerè és un recinte de neoclàssic. Els elements més destacats del conjunt són les xemeneies, la torre del rellotge i les naus anteriors al 1930. Des del 2008 és un Bé Cultural d'Interès Nacional, aquest edifici fou el punt d'inici cap a convertir-lo en el cor industrial de Catalunya.
- Fàbrica de ca l'Aranyò (foto 3): edificada entre el 1872 i 1874 té una particularitat, tot i que, és de l'arquitecte català Josep Marimón i Cot es va fer segons un projecte de l'empresa Prince Smith and Son, els britànics van proporcionar: plànols, maquinària, estructura i tècnics. Segons els experts sintetitza l'estil anglès a l'estructura i el català a la construcció.
- Cementiri del Poblenou o cementiri vell i antigament cementiri de l'est (foto 4): és un Bé Cultural d'Interès Local. La primera versió és de l'any 1775, com a resultat de la destrucció causada per la guerra del francès, va ser reconstruït -i embellit- el 1819 per Antonio Ginesi la construcció és d'estil neoclàssic. Degut a la seva funció barreja al·legories clàssiques amb símbols de la tradició cristiana. Així, la plaça semicircular d'accés està delimitada per una reixa en forma d'hemiscicle que presenta el basament i els pilons de pedra, ornats amb corones mortuòries i granades (atribut de Proserpina, deessa de la vida, la mort i la resurrecció). El portal principal està flanquejat per dos alts obeliscs.
- Fàbrica "l'escocesa" (foto 5): és un Bé Cultural d'Interès Local. Es tracta d'un conjunt fabril amb habitatges adossats de la mateixa època i alguns anteriors. Aquests dos usos conformen un conjunt compacte on els habitatges s'alineen al carrer de Pere IV i la indústria queda al darrere. Les cases, la majoria de planta baixa i dos pisos, són d'estil popular. Les naus industrials presenten diferents alçades, que van des de només planta baixa, fins a planta baixa i tres pisos.
- Torre de les Glòries o Torre Agbar (foto 6): acabem el nostre repàs als monuments del Poblenou amb un edifici modern de l'any 2005. Actualment el propietari és Merlin Properties. Ens referim a l'icònic gratacel "Torre de les Glòries", per cert, segons el seu arquitecte Jean Nouvel, és un guéiser. Pel que fa a materials de la façana aquesta té una doble estructura, amb l'exterior de formigó armat revestit de plaques de vidre, i l'interior amb lamel·les de vidre a una certa distància. De 134 metres i 42 plantes regna a l'skyline del 'districte 22@', la construcció muda de color segons l'hora del dia gràcies als seus llums LED. A més, l'edifici té un mirador que ens ofereix una visió privilegiada de la trama urbana de Barcelona.
Esperem que t'hagi interessat descobrir el Poblenou.