Quina és la diferència entre usurpació, ocupació i violació de domicili?

L'ocupació, l'usurpació i la violació de domicili continuen sent temes de màxima actualitat a Espanya. Ja hem parlat sobre què és i què no es vandalisme en un post anterior, però no hem aprofundit en la resta de possibles delictes i problemes als quals s'enfronten els propietaris últimament.

Molts utilitzen aquests tres termes indistintament, la realitat però és que no signifiquen el mateix. I, per tant, no s'han de prendre les mateixes mesures en cada cas, ni impliquen les mateixes sancions penals.

Què signifiquen els conceptes jurídics de: ocupació, aplanament i usurpació?

El primer que cal tenir clar és què significa cadascun d'aquests conceptes que sentim en les notícies, però no sempre tenim clars.

-    La usurpació pot afectar més coses a part de l'habitatge. Sobre la identitat, sobre altres possessions… Però la que ens concerneix és la usurpació d'estatge. Aquesta es dóna quan un habitatge està buit, no habitada per ningú, i algú es queda dins convertint-la en la seva residència sense el consentiment dels amos.
-    La violació de domicili, per contra, es dóna quan aquest habitatge si té habitants i algú tracta de quedar-s'hi dins.

En aquests dos conceptes legals el més important és el concepte de residir dins del domicili. Si algú viu a l'interior, el delicte és de violació de domicili. Per tant, les penes són molt majors.
Quan un habitatge no és habitat, el delicte és el d'usurpació i el càstig per aquest delicte és molt de menor.

Com es castiga cada delicte?

S'entén que no representa el mateix perjudici quan viuen les persones en un habitatge usurpat enfront dels qui pateixen usurpació però no hi viuen. En consequència les penes tampoc són iguals en tots dos casos. 

Un delicte d'usurpació suposa una multa als delinqüents. No obstant això, el delicte d'intrusió il·lícita en domicili suposa una pena de presó. Aquesta diferència es deu al fet que no produeix els mateixos contratemps el tenir “okupes” en una casa buida que en un habitatge habitat.

És important conèixer aquestes diferències entre la usurpació i les intrusions. A l'hora de saber què podem fer legalment si ocupen el nostre habitatge.

Llavors, de què parlem quan parlem d'ocupació?

Però si aquests són els dos delictes que contempla la llei, què és l'ocupació? Realment del que s'acostuma a parlar en les notícies que hem vist últimament és de la usurpació. Així, acostumem a veure segones residències o habitatges deshabitats que no han arribat a vendre's o estan embargades.

La usurpació d'habitatges que no estan habitats, estan embargats o pertanyen a multipropietaris, com els bancs, a més de comportar penes menors per als delinqüents, solen concloure amb desallotjaments molt més lents, tant pels propis processos judicials, com, a vegades per la passivitat de certs propietaris/es, els qui sovint s'assabenten a través dels administradors de finques que el seu habitatge està ocupat. El proppassat nou de desembre aquesta deixadesa va derivar en la mort d'éssers humans a Badalona. Arran d'aquesta desgràcia, volem fer una crida a tot/a propietari/a: una usurpació  pot denunciar-se i s'ha de posar en conèixement de l'autoritat perquè és un delicte. Li preguem que ho faci tan aviat com l'Administrador de Finques li doni notícia. En cas de ser una empresa que va adquirir un solar i, per desgràcia, ha de deixar-lo i es produeix l'il·lícit penal denunciï... és la seva responsabilitat.

En casos, sens dubte amb desenllaços menys greus, els integrants de la comunitat són els qui més pateixen les conseqüències del delicte, especialment si els ocupes són conflictius o tenen comportaments incívics.

El concepte "d'Ocupació" ens arriba des del moviment “okupa” que a Espanya va arribar al seu auge a la fi dels 60 i principis dels 70. Aquest moviment propugna l'ús d'habitatges i locals deshabitats de manera temporal o permanent per a "lluitar contra els problemes econòmics i socials". La doble cometa indica que es tracta de la posició dels okupes no la de qui signa l'article.

És important conèixer quins són realment els delictes, i saber diferenciar-los. D'aquesta manera sabràs a què t'exposes, i quin tipus de penes podran sofrir els delinqüents. Ho tractarem en una segona part.