Perquè serveixen i et serviran la Intel·ligència Artificial i la internet de les coses a la llar?

L’any 1997 la computadora de IBM “Deep Blue”va vèncer a Garry Kasparov per 3,5 a 2,5 en un torneig a sis partides. Aquella victòria va marcar un abans i un després. Des de llavors, la superioritat de la intel·ligència humana sobre l’artificial va quedar tocada de mort i ho va fer davant els ulls del gran públic. Avui dia, la velocitat de càlcul de qualsevol programa d’escacs anticipa totes les combinacions que origina una determinada jugada i preveu a l’instant una resposta adequada i... sempre guanyadora.

L’exemple dels Escacs serveix per a introduir el concepte d’Intel·ligència Artificial. Recollirem la definició de Kaplan i Haenlein: “la capacitat d’un sistema per a interpretar correctament dades externes, per a aprendre i emprar els coneixements per a aconseguir tasques i metes concretes a través de l’adaptació flexible”. Analitzem la definició a la llum de l’exemple anterior: les “dades externes” eren les jugades de Kasparov i les seves subsegüents combinacions, els “coneixements emprats” eren les bases de dades de la computadora i la meta vèncer. 
Fa temps però que les aplicacions de la Intel·ligència Artificial van depassar l’univers dels 64 quadrats. No només això, si no que les principals companyies veuen negoci en ella. Per aquesta raó, han llançat els seus dispositius per a la llar. Així, Amazon va posar a la venda “Echo Show”, Google “Google Home” i Apple “Homepod”per esmentar alguns exemples.

Així doncs, l’AI avança a marxes forçades. Com funciona? Recollint informació, evaluant-la, i creuant-la amb les respostes de l’usuari. Sona abstracte? Potser, però és molt fàcil de concretar. Imaginem que arribem sempre a casa a l’entorn de les vuit de la tarda. A partir de dos quarts de vuit la calefacció s’activa perquè quan arribem la casa la trobem a una temperatura confortable o quan travessem la porta, les llums s’encenen. És a dir, l’AI “juga a conèixer” els nostres hàbits.
 
És aquí on entra en joc el segon concepte el d’Internet de les coses: “Es refereix a la connectivitat dels objectes quotidians amb Internet, la xarxa de xarxes”. És a dir, el IoT transforma les dades recollides per l’AI en accions concretes com les que descrivíem en el paràgraf anterior. Hi ha incomptables accions en què la interacció entre AI i IoT ja automatitza, per exemple: fer la llista de la compra al ritme al qual se’ns buida la nevera, saber amb suficient antelació la data de caducitat del menjar que hem comprat, bloquejar l’accés a l’habitatge d’intrusos mitjançant panys intel·ligents, escanejar el cos del usuari@ per a detectar sí que es troba deshidratat sense oblidar endolls que programen quan s’inicien els diferents aparells i quan s’apaguen. És a dir, el IoT satisfà totes les necessitats de l’usuari@.

Quins són els pros i els contres de l’automatització que proporciona la suma d’AI i IoT? El primer pro és impactant: algunes de les funcionalitats dels assistents virtuals ens salvaran la vida. Exagerem? No, ja és possible mesurar el sucre en sang i, per tant, anticipar un coma diabètic o mitjançant cambres veure sí que qui viu en un habitatge està sofrint un atac epilèptic o ha caigut –i avisar a l’hospital-. En una població cada vegada més envellida i, per tant, en general més malalta seran vitals aquestes aplicacions. Un altre avantatge ja esmentat serà la capacitat d’AI i IoT d’anticipar necessitats del usuari@: tot el que es pot automatitzar és susceptible de ser transformat per aquestes tecnologies. i, finalment, la capacitat de reconèixer qui entra a casa i establir com negar l’entrada a un intrús. En definitiva, en el futur, la vida per al gran públic serà més còmoda, més segura i, cosa no menor, menys costosa preveient que no quedi cap electrodomèstic en “estand-by” (encarint artificialment la nostra factura de la llum entre un 10 i un 15%).
 
Ara bé, no tot són avantatges. Una senzilla pregunta: Què implica que gran part dels objectes d’una casa estiguin connectats a Internet? significa que estan “a la xarxa”. Sí bé és veritat que de la connectivitat arrenca la possibilitat d’executar les diferents funcionalitats de la tecnología  també anticipa una gran feblesa: un possible hakeig remot dels dispositius connectats a Internet i interconnectats. Què es podria fer amb el hackeig? obrir la porta a conveniència d’una hipotètica banda de lladres, o manejar a plaer qualsevol electrodomèstic. 
Aquest punt preocupa les empreses creadores de la tecnologia i als clients. Malgrat aquest perill, en Feliu creiem que les tecnologies descrites són el present i el futur. 
Altres punts problemàtics són el de mantenir la intimitat a la nostra casa: com assegurar que no ens espien mitjançant hackeo? el de la dependència de l’electricitat d’aquests dispositius i la seva vulnerabilitat davant interrupcions del subministrament, a més, de la possibilitat d’engrandir la bretxa en alfabetització digital entre la població que posseeixi aquestes tecnologies i la que no (el preu encara que s’anirà ajustant és car d’entrada). 

En conclusió com qualsevol revolució tecnològica s’imposarà per funcionalitat i per l’enorme progrés que suposa. Ara bé, hem d’estar atent@s als dubtes de l@os usuari@s i no caure en l’optimisme acrític. En Feliu és necessari transmetre que estem al cas de la irrupció de l’AI i el IoT. De fet, algun dels nostres socis i el nostre Community Manager ja han assistit a conferències sobre el tema, i sabem que necessitarem més i més formació.