Més ventilació és més salut

En una publicació anterior Domus Serveis delimità el vincle entre eficiència energètica i ventilació. Fa poc el bioquímic de la Universitat de Colorado José Luis Jiménez va declarar: "a Espanya no s'explica bé com és de perillós compartir l'aire en interiors". Hi estem d'acord ara hoexpliquem.

En el passat, les bondats de tenir finestres donant al carrer eren intuïdes per la saviesa popular. Les obertures donen: llum, circulació d'aire, regulen la temperatura, incrementen la interacció social i, en cas d'accident, són una possible via d'evacuació de l'edifici.

No és però, fins al segle XIX quan els científics i urbanistes estudien el segon avantatge de les finestres: la ventilació. Així, els primers posen tota la carn a la graella per acabar amb les malalties, mentre que els segons, apliquen les milores sobre el terreny -el pla Cerdà és un excel·lent exemple-. A més de la ciutat també el camp era escenari d'aquesta lluita per la salut. Així, les persones amb tuberculosi anaven a balnearis d'alta muntanya per oxigenar-se i fer exercici moderat. En resum,  la correlació entre una major renovació d'aire i la salut no és nova: la novetat és el virus COVID-19.

Saltem al present, establir, com més temps millor, corrents d'aire natural evita el ressecament que provoca usar massa calefacció en un ambient tancat i refresca l'habitació. Aquesta baixada de temperatura, té dos efectes contradictoris: primer, segons un recent estudi, trenca l'estabilitat tèrmica impedint que el COVID-19, sobrevisqui en superfícies molt de temps i, segon, el fred de l'hivern, pot emmalaltir-nos en cas de no abrigar-nos prou. Per impedir-ho, vesteix-te amb roba interior contundent, un jersei que es pugui treure amb facilitat i un buff. Dit això, no ens oblidem mai que hi ha un nombre creixent de ciutadans/es que pateixen pobresa energètica a ells/es ens dirigim en aquest link on trobaran actuacions barates per millorar la seva situació.  

A continuació, distingirem entre sistemes passius i actius de ventilació. Els primers són incorporats de base a les edificacions modernes i es basen en proveir l’habitatge d'espais de ventilació natural: creuaments, efecte venturi, façanes ventilades o l'elecció d'una orientació. Els sistemes actius, en canvi, són aquells on l'acció de qui viu a l'habitatge és decisiva: obrir finestres -l'aire natural sempre és preferible- o higienitzar els espais amb purificadors d'aire.

La contraposició conceptual anterior no ens pot fer oblidar que al segle XXI ha entrat en joc quelcom totalment diferent: la domòtica. Avui en dia, l'usuari/ària d'aquesta tecnologia només ha de vetllar pel bon funcionament dels comandaments i programar amb ells les condicions de: temperatura, llum o humitat desitjades. Ara bé, en un futur, si s'implanta massivament l'Internet de les Coses, això pot arribar a no ser necessari.

Els/les lectors/es atents/es s'hauran adonat que aquest article és una història de la ventilació. Des de la primerenca intuïció, passant per la construcció com a eix de la sostenibilitat en la creació de ventilació o l'establiment d'una determinada temperatura amb l'orientació, fins a la tecnologia dirigida per l'usuari o inclús capaç d'autoregular-se amb independència de la presència de l'usuari/ària. El millor de la història, en el camp que tractem, és que no s'atura.

El coneixement empodera. Som-hi, no siguis egoista, comparteix aquest article!