En aquest post partim d’una convicci\u00f3: \u00abcom a immobiliaris hem de proporcionar una noci\u00f3 b\u00e0sica sobre l’ordenament jur\u00eddic en mat\u00e8ria d’habitatge\u00bb. Aix\u00ed, abordem el marc legal espanyol i europeu en mat\u00e8ria d’habitatge.<\/p>\n
A Espanya les compet\u00e8ncies en aquest assumpte s\u00f3n \u00abconcurrents\u00bb. Aix\u00f2 vol dir que les exerceixen les diverses Administracions: Municipis, Diputacions provincials, Comunitats Aut\u00f2nomes i Estat central. Els quatre nivells de govern presents a tota Espanya s’han de coordinar per dur a terme les diferents pol\u00edtiques d’aquest \u00e0mbit.<\/p>\n
Ara b\u00e9, quan el ciutad\u00e0 parla sobre habitatge no t\u00e9 present tota l’Arquitectura institucional i molt menys quin tipus de compet\u00e8ncies s\u00f3n les d’una determinada mat\u00e8ria. Per aix\u00f2, sovint, nom\u00e9s invoca l’article 47 de la Constituci\u00f3 Espanyola que reprodu\u00efm complet: <\/p>\n
\u00abTodos los espa\u00f1oles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes p\u00fablicos promover\u00e1n las condiciones necesarias y establecer\u00e1n las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilizaci\u00f3n del suelo de acuerdo con el inter\u00e9s general para impedir la especulaci\u00f3n. La comunidad participar\u00e1 en las plusval\u00edas que genere la acci\u00f3n urban\u00edstica de los entes p\u00fablicos\u00bb.<\/p>\n
En comen\u00e7ar la disposici\u00f3 legal estableix el dret a gaudir d’un habitatge digne. S\u00ed nom\u00e9s es llegeix fins aqu\u00ed, sembla que parlem d’un dret absolut com veurem no ho \u00e9s. El constituent prossegueix obligant els poders p\u00fablics a promoure les normes necess\u00e0ries per fer tan efectiu com sigui possible aquest dret i regular l’abast de les pol\u00edtiques p\u00fabliques. Per \u00faltim exhorta als poders p\u00fablics a combatre l’especulaci\u00f3 (un concepte no delimitat judicialment) aix\u00ed com revertir les plusv\u00e0lues en el b\u00e9 de la Comunitat (se suposa que mitjan\u00e7ant pol\u00edtiques p\u00fabliques).<\/p>\n
Fem uns breus comentaris addicionals per filar prim:<\/p>\n
1. Ni de la reproducci\u00f3 estricta de l’article, ni d’una interpretaci\u00f3 extensiva d’aquest, ni tampoc de sent\u00e8ncies relacionades amb el tema que ens ocupa es pot deduir que a Espanya tenir un habitatge sigui un dret ni Absolut ni Justiciable.<\/p>\n
Aix\u00f2 vol dir que cap Administraci\u00f3 est\u00e0 obligada a garantir un habitatge a cada ciutad\u00e0 resident a Espanya. De l’absencia d’aquesta obligaci\u00f3 constitucional se’n deriva que la impossibilitat reclamar davant dels tribunals l’execuci\u00f3 del dret a l’habitatge per a ciutadans individuals.<\/p>\n
2. El constituent s\u00ed imposa a l’Administraci\u00f3 una obligaci\u00f3: fer pol\u00edtiques per impulsar l’acc\u00e9s al dret a l’habitatge, com ara, la construcci\u00f3 d’un parc d’habitatges de protecci\u00f3 oficial. Ara b\u00e9, en cap moment es predetermina cap orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica de l’acci\u00f3 p\u00fablica el que es fa es establir un imperatiu legal.<\/p>\n
3. L’article 47 \u00e9s prou ambigu per aconseguir que els autors de la Constituci\u00f3 arribessin a un pacte. <\/p>\n
El ciutad\u00e0 centra la seva mirada en el seu Estat. Ara b\u00e9, qui fiscalitza el compliment del dret citat a cada Estat es la UE mitjan\u00e7ant informes peri\u00f2dics i,sobretot amb dos \u00f2rgans per administrar just\u00edcia. En primer lloc, el Tribunal de Justicia de la Uni\u00f3 Europea<\/a> situat a Luxemburg. Grosso modo, aquesta cort interpreta el Dret Europeu perqu\u00e8 s’apliqui igual a tota la UE, estableix jurisprud\u00e8ncia i pot anul\u00b7lar normes europees. En segon lloc, es pot denunciar un Estat membre davant la Cort Europea de Drets Humans<\/a> amb seu a Estrasburg. Aquestes dues institucions europees, aix\u00ed com en menor mesura, el Tribunal Constitucional<\/a>, tenen impacte en la nostra vida.<\/p>\n Per acabar veurem els principals compromisos internacionals ha transposat des de 1986 l’Estat espanyol en tant que membre de la Comunitat Europea primer i de la UE ara:<\/p>\n 1. 1991: el Pacte Internacional de Drets Econ\u00f2mics, Socials i Culturals (PIDESC) \u00e9s ampliat al seu article 11 \u00abper garantir uns m\u00ednims de seguretat en la ten\u00e8ncia d’habitatge\u00bb. <\/p>\n 2. 1996: revisi\u00f3 de la Carta Social Europea per garantir: \u00ab1. Uns est\u00e0ndards d’acc\u00e9s adequats a l’habitatge, 2. Prevenir i combatre l’exclusi\u00f3 social 3. Fer accessible la vivenda als desafavorits.\u00bb La CSE obliga anualment cada Estat membre de la UE ha de presentar un informe que es fiscalitzat.<\/p>\n 3. 2000: s’aprov\u00e0 la Carta de Drets Fonamentals de la Uni\u00f3 que en el seu article 34.3 reconeix: el Dret a l’habitatge. <\/p>\n 4. 2000: m\u00e9s de 400 ciutats europees van adoptar una declaraci\u00f3 conforme l’espai p\u00fablic pertany a tothom tingui casa o no i assumeixen \u00ables seves obligacions de solidaritat\u00bb.<\/p>\n Des de l’any 2000 tenint en compte que el tractat de Lisboa no va ser ratificat, no s’ha adoptat cap document del qual es derivin obligacions jur\u00eddiques vinculants. Aix\u00f2 no vol dir que els ciutadans europeus estiguem desprotegits: els Tribunals nacionals i europeus segueixen emetent sent\u00e8ncies i establint jurisprud\u00e8ncia.<\/p>\n Esperem que aquest article hagi contribu\u00eft a formar-te una visi\u00f3 sobre la naturalesa del dret a l’habitatge i la seva situaci\u00f3 actual al nostre entorn pr\u00f2xim. <\/p>\n Font de la foto:foto cortesia de’n Guillaume Perigois a Unsplash. Unsplash ofereix aquesta imatge gratis.<\/p>\n En aquest post partim d’una convicci\u00f3: \u00abcom a immobiliaris hem de proporcionar una noci\u00f3 b\u00e0sica sobre l’ordenament jur\u00eddic en mat\u00e8ria d’habitatge\u00bb. Aix\u00ed, abordem el marc legal espanyol i europeu en mat\u00e8ria d’habitatge. A Espanya les compet\u00e8ncies en aquest assumpte s\u00f3n \u00abconcurrents\u00bb. Aix\u00f2 vol dir que les exerceixen les diverses Administracions: Municipis, Diputacions provincials, Comunitats Aut\u00f2nomes … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1100523,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[],"class_list":["post-100525","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-sector-immobiliari"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100525","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100525"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100525\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1100877,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100525\/revisions\/1100877"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1100523"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100525"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100525"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100525"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"