{"id":100283,"date":"2021-10-04T09:00:00","date_gmt":"2021-10-04T07:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/drupal-cb2851ab-f9c8-48fb-846a-7e97e63fc4fc-ca"},"modified":"2021-10-04T09:00:00","modified_gmt":"2021-10-04T07:00:00","slug":"la-vila-olimpica-maxim-exponent-de-les-transformacions-de-barcelona-arran-dels-jocs-olimpics-del-92","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/la-vila-olimpica-maxim-exponent-de-les-transformacions-de-barcelona-arran-dels-jocs-olimpics-del-92\/","title":{"rendered":"La Vila Ol\u00edmpica: m\u00e0xim exponent de les transformacions de Barcelona arran dels Jocs Ol\u00edmpics del 92"},"content":{"rendered":"

1. Com avalua l’opini\u00f3 p\u00fablica mundial una Olimp\u00edada?<\/strong><\/p>\n

Ho fa a partir de les seg\u00fcents preguntes:<\/p>\n

Aspecte esportiu i log\u00edstic:<\/strong><\/p>\n

– Hi ha hagut: marques batudes, moments emotius, equips o esportistes individuals memorables?<\/p>\n

– Els trajectes entre recintes eren adequats?<\/p>\n

– La Vila Ol\u00edmpica i les infraestructures esportives on es realitzaven les proves eren en condicions \u00f2ptimes per conviure i competir?<\/p>\n

Aspecte de seguretat:<\/strong><\/p>\n

– Hi ha hagut algun atemptat terrorista?<\/p>\n

Aspecte comunicatiu:<\/strong><\/p>\n

– Les instruccions a les delegacions internacionals eren clares i l’organitzaci\u00f3 emp\u00e0tica amb tots els visitants?<\/p>\n

– L’organitzaci\u00f3 ha estat \u00e0gil per resoldre possibles boicots pol\u00edtics?<\/p>\n

– L’esdeveniment ha estat respectu\u00f3s amb el Planeta? <\/p>\n

Aspecte de gesti\u00f3<\/strong><\/p>\n

– Quant s’ha gastat realment en tot el que envolta l’esdeveniment?<\/p>\n

2. Va sortir beneficiada Barcelona d’assumir el risc de realitzar uns Jocs Ol\u00edmpics?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Almenys des de quatre punts de vista: entusiasme ciutad\u00e0, retorn econ\u00f2mic positiu, enorme projecci\u00f3 tur\u00edstica i transformaci\u00f3 urbana. <\/p>\n

Entusiasme ciutad\u00e0:<\/strong> el 88% dels espanyols creien els Jocs un \u00e8xit<\/a>. Sense el context de llavors es pot interpretar aquest alt percentatge d’aprovaci\u00f3 com autocomplaen\u00e7a. No obstant aix\u00f2, a finals de l’agost de 1989<\/a>, quan l’Estadi Ol\u00edmpic s’inund\u00e0 hi havia por de fracassar. <\/p>\n

Retorn econ\u00f2mic positiu:<\/strong> cal preguntar-se quants milions d’euros a preus de 2021 va comportar la inversi\u00f3 en l’Olimp\u00edada de 1992?<\/strong><\/p>\n

La quantitat total fou d’entre 9.487 i 13.110 a preus de 2021, <\/strong>per\u00f2 cal assumir que no hi ha una resposta concloent. Per aquest motiu, Finques Feliu som extremadament transparents a l’hora d’explicar quins dos estudis ens han servit per calcular l’interval de despesa que facilitem. Aix\u00ed, primer donem l’enlla\u00e7 a les fonts en aquest mateix ep\u00edgraf i, segon, al final del text hi ha dues notes. <\/p>\n

Escollim, per una banda, un dels estudis m\u00e9s exhaustius en l’\u00e0mbit internacional el \u00abThe Oxford Olympics Study 2016: cost and cost overrun at the Games\u00bb. En ell es fa una an\u00e0lisi de costos i sobrecostos de tots els Jocs Ol\u00edmpics d’hivern i estiu des de l’any 1972 al 2016 segons aquest treball els jocs del 1992 van costar 9.487 milions d’euros * (nota 1). <\/p>\n

Els autors s\u00f3n els professors: Bent Flyvbjerg, Allison Stewart i Alexander Budzier l’estudi \u00e9s disponible a:<\/p>\n

https:\/\/www.researchgate.net\/publication\/305307721_The_Oxford_Olympics_Study_2016_Cost_and_Cost_Overrun_at_the_Games<\/a><\/p>\n

En segon lloc, el professor Ferran Brunet al llibre \u00ables claus de l’\u00e8xit\u00bb<\/strong> detalla que els Jocs van costar 1,119 bilions de pessetes i un article del Peri\u00f3dico de 2017, a partir del mateix llibre, transformava aquesta quantitat en 12.625 milions que s\u00f3n 13.110 milions d’euros a valor de 2021** (nota 2). <\/strong> <\/p>\n

El llibre mencionat \u00e9s disponible aqu\u00ed:<\/p>\n

http:\/\/ceo.uab.cat\/ca\/b\/moragas-botella-claus-exit-impactes-jocs-olimpics-barcelona-1992\/<\/a><\/p>\n

c) Enorme projecci\u00f3 tur\u00edstica: la nostra ciutat, segons statista.com, era visitada el 1990 per 1,73 milions de turistes mentre que<\/strong> e<\/strong>l 2019 els visitants eren 9,47 milions.<\/strong> \u00c9s habitual que la projecci\u00f3 tur\u00edstica d’una seu ol\u00edmpica duri m\u00e9s de deu anys des de l’esdeveniment esportiu? No. Quasi totes les ciutats ol\u00edmpiques s\u00f3n mundialment conegudes abans d’acollir els Jocs Barcelona no tenia aquest avantatge. Avui, amb independ\u00e8ncia de la posici\u00f3 ideol\u00f2gica de cadasc\u00fa envers el turisme, la seva gesti\u00f3 es considera un repte de primer ordre. En canvi l’any 1990 aquest era un tema marginal. <\/p>\n

d) Transformaci\u00f3 urbana: el professor Brunet desglossa els 13.110 milions d’euros en dues partides: infraestructures urbanes o per les competicions esportives. A la primera partida es van dedicar 11.204 (85,5% del total) mentre que a la segona 1.906 (14,5 del total).<\/strong> Les xifres s\u00f3n eloq\u00fcents els Jocs, van ser concebuts com un espectacle esportiu al servei d’una profunda transformaci\u00f3 urbana no al rev\u00e9s com acostuma a ser habitual (una ciutat abocada estrictament en l’espectacle esportiu). <\/p>\n

3. Quin perill es volia evitar a Barcelona? <\/strong><\/p>\n

Edificar infraestructures amb molt de cost, encara m\u00e9s cares de mantenir i de les que, a m\u00e9s, quan acaben les competicions, \u00e9s quasi impossible treure’n cap rendiment econ\u00f2mic. Amb vint-i-nou anys de perspectiva es pot assegurar que s’ha aconseguit.<\/p>\n

Aix\u00ed, el Palau Sant Jordi o les Piscines Bernat Picornell tenen un \u00fas regular.<\/p>\n

El \u00abSant Jordi\u00bb \u00e9s de titularitat municipal amb una capacitat de 18.000 espectadors per concerts i 16.670 per acollir esports. A m\u00e9s aquest recinte \u00e9s molt utilitzat en fires professionals.<\/p>\n

Les \u00abPicornell\u00bb s\u00f3n de titularitat privada, utilitzades tot l’any per la poblaci\u00f3 i s\u00f3n la seu del waterpolo Picornell ambdues infraestructures van albergar els campionats del M\u00f3n de nataci\u00f3 l’any 2013. <\/p>\n

A l’Anella Ol\u00edmpica (foto 1), malgrat aix\u00f2, hi ha una infraestructura criticada sovint per estar infrautilitzada: l’Estadi Ol\u00edmpic.<\/p>\n

4. Qu\u00e8 es desitjava aconseguir a Barcelona?<\/strong><\/p>\n

Fer de Barcelona una ciutat tur\u00edstica de primer ordre.<\/p>\n

5. El barri de la Vila Ol\u00edmpica com a llegat<\/strong><\/p>\n

El desembre de 1986 es constitu\u00ed l’empresa p\u00fablica ViIa Ol\u00edmpica S.A. per construir el nou barri. Aquest s’empla\u00e7aria enmig d\u2019una zona industrial, antic nucli de barraques, on a m\u00e9s es guanyarien dos quil\u00f2metres de platja. El disseny del barri, obra de l\u2019equip format per Josep Martorell, Oriol Bohigas, David Mackay i Albert Puigdom\u00e8nech.<\/p>\n

Totes les ciutats que s\u00f3n seu d’uns Jocs o b\u00e9 construeixen de nou o b\u00e9 habiliten un espai ja existent per acollir els competidors d’arreu ho fan amb dos objectius:<\/p>\n

a) Que els\/les esportistes ocupin un espai de la ciutat delimitat amb totes les comoditats adequades i ben connectat amb els empla\u00e7aments de les proves.<\/p>\n

b) Que els\/les atletes de les diferents disciplines i Estats convisquin. <\/p>\n

Barcelona va anar m\u00e9s enll\u00e0 perqu\u00e8 va ser la primera ciutat que va posar l’accessibilitat al centre de la concepci\u00f3 de la seva Vila Ol\u00edmpica. Aix\u00ed, aquesta era sense barreres arquitect\u00f2niques per tal que els\/les esportistes paral\u00edmpics\/es -que sempre competeixen despr\u00e9s de les Olimp\u00edades- poguessin gaudir de l’accessibilitat universal.<\/p>\n

Un cop acabada la competici\u00f3 la \u00abVila Ol\u00edmpica\u00bb es va convertir en un barri integrat en el teixit urb\u00e0. Avui, aquest t\u00e9 molts atractius que en fan un entorn temptador:<\/p>\n

a) Vies espl\u00e8ndides per passejar com ara l\u2019avinguda Ic\u00e0ria o l\u2019avinguda Bogatell mentre gaudeixes del clima temperat a la vora de Mediterrani<\/p>\n

b) El Port Ol\u00edmpic i la Nova Ic\u00e0ria han obert el front mar\u00edtim i han reconciliat Barcelona amb el mar (foto 2). La fa\u00e7ana mar\u00edtima de la Vila Ol\u00edmpica tamb\u00e9 inclou la platja de la Nova Ic\u00e0ria<\/p>\n

c) Les dues torres bessones de m\u00e9s de 154 metres, la Mapfre i l\u2019Hotel Arts, han canviat el perfil de la ciutat (foto 3).<\/p>\n

d) Hi ha molts parcs i zones enjardinades<\/p>\n

– Un infant pot estudiar dels zero als divuit anys al barri<\/p>\n

– Com \u00e9s quasi totalment pla, \u00e9s el lloc m\u00e9s adient de Barcelona per persones amb problemes de mobilitat<\/p>\n

– Hi ha una vibrant oferta d’oci<\/p>\n

Notes finals: Com hem convertit els dos preus dels treballs citats a Euros del 2021?<\/p>\n

* A l’estudi d’Oxford es donava el valor original -de 10.000 milions de d\u00f2lars de 2015- hem dividit aquest import per 1,11 que era el valor mitj\u00e0 anual de d\u00f2lars a gastar per obtenir un euro l’any 2015 (font: statista.com). 10.000\/1,11=9.009. Llavors 9.009 euros de 2015 a valors de 2021 s\u00f3n 9.487. <\/p>\n

** Al treball del professor Brunet utilitza una font oficial el \u00abpatr\u00f3n de actualizaci\u00f3n de rentas del Instituto Nacional de Estad\u00edstica\u00bb – en Euros a preus de 2017 i s’esmentava la xifra era de 12.625 milions. En segon lloc gr\u00e0cies al web: \u00abhttps:\/\/www.dineroeneltiempo.com\/euro\u00bb Feliu ha transformat els euros de 2017 a euros de 2021. <\/p>\n

Font de la foto: foto cortesia de’n Logan Armstrong<\/a> a Unsplash<\/a>. Unsplash ofereix aquesta imatge gratis. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

1. Com avalua l’opini\u00f3 p\u00fablica mundial una Olimp\u00edada? Ho fa a partir de les seg\u00fcents preguntes: Aspecte esportiu i log\u00edstic: – Hi ha hagut: marques batudes, moments emotius, equips o esportistes individuals memorables? – Els trajectes entre recintes eren adequats? – La Vila Ol\u00edmpica i les infraestructures esportives on es realitzaven les proves eren en … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1100279,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-100283","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-consells-per-tu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100283"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100283\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1100279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}