{"id":100257,"date":"2021-12-20T09:00:00","date_gmt":"2021-12-20T08:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/drupal-5f18b7e8-6022-4c5c-891e-9d5d9e817d2b-ca"},"modified":"2021-12-20T09:00:00","modified_gmt":"2021-12-20T08:00:00","slug":"des-de-finques-feliu-et-desitgem-un-bon-nadal-i-un-prosper-2022","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/des-de-finques-feliu-et-desitgem-un-bon-nadal-i-un-prosper-2022\/","title":{"rendered":"Des de Finques Feliu et desitgem un bon Nadal i un Pr\u00f2sper 2022"},"content":{"rendered":"

1. Introducci\u00f3: Es pot desitjar un Pr\u00f2sper any nou sense calendari? Quines dues caracter\u00edstiques diferencien als diferents calendaris?<\/strong><\/p>\n

No, perqu\u00e8 els calendaris es necessiten per a mesurar el temps perqu\u00e8 indiquen la successi\u00f3 de: dies, setmanes, mesos, estacions i anys. <\/p>\n

Les diferents festivitats, com ara Nadal, estructuren el calendari i s\u00f3n una ocasi\u00f3 per a socialitzar. En aquest sentit, el cas Maia \u00e9s particularment interessant: a m\u00e9s del calendari per a comptar l’any hi ha un segon nom\u00e9s per a festes de 260 dies de durada.<\/p>\n

Hi ha dues grans difer\u00e8ncies entre els diversos calendaris:<\/strong><\/p>\n

a) El seu grau de precisi\u00f3:<\/strong><\/p>\n

Cal tenir clar que per a no perdre la seva exactitud tot calendari ha de fer ajustos<\/strong>. Ara b\u00e9, mentre el Quechua o l’Hind\u00fa s\u00f3n molt exactes l’Hebreu no ho \u00e9s tant. <\/p>\n

b) Quin astre els regeix:<\/strong><\/p>\n

El sol: en el Gregori\u00e0 (Occidental) o l’Ortodox <\/p>\n

La lluna: en l’isl\u00e0mic, el maori o el dels nadius nord-americans. <\/p>\n

Tots dos astres (la lluna i el sol): l’hebreu, el quechua, el xin\u00e8s i l’hind\u00fa.<\/p>\n

2. Descobreix onze calendaris dels cinc continents<\/strong><\/p>\n

Con\u00e8ixer diferents cultures sempre ens enriqueix i ens regala humilitat.<\/p>\n

– Gregori\u00e0 (zona d’origen: Europa Occidental, encara que avui \u00e9s acceptat mundialment): Originat a Espanya en 1582, contr\u00e0riament al que avui d\u00f3na a entendre la seva acceptaci\u00f3 com a calendari de refer\u00e8ncia la seva adopci\u00f3 va ser lenta. Aix\u00ed, un Imperi nascut a Europa Occidental com el brit\u00e0nic no l’adoptaria fins a 1752. S’estructura en dotze mesos, d’entre 28 i 31 dies i quatre estacions en qu\u00e8 es divideix l’any. <\/p>\n

– Musulm\u00e0 (zona d’origen: Pen\u00ednsula Ar\u00e0biga, encara que at\u00e8s que l’islam t\u00e9 m\u00e9s de 1.500 milions de fidels avui \u00e9s global): Es basa en cicles lunars de trenta anys (360 llunacions). Els 30 anys del cicle es divideixen en dinou anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies.<\/p>\n

– Hebreu (zona d’origen; Israel\/Judea): Aquest calendari es basa en un complex algoritme, que permet predir les dates aproximades de la lluna nova i, d’aquesta manera, establir les diferents estacions de l’any, basant-se en c\u00e0lculs matem\u00e0tics i astron\u00f2mics, l’any pot variar entre 353 i 385 dies. <\/p>\n

– Cristi\u00e0 Ortodox (zones d’origen: Europa Oriental, i part d’\u00c0frica): molt marcat per les festivitats, fixes i m\u00f2bils, combina el calendari Juli\u00e0 i el Gregori\u00e0 -el nostre 24 de desembre es correspon amb el 6 de gener a l’Esgl\u00e9sia russa-.<\/p>\n

– Et\u00edop -derivat de l’egipci- (zona: \u00c0frica) comen\u00e7a l’any el 29 d’agost o el 30 d’agost del calendari Juli\u00e0. Com difereixen quant a la determinaci\u00f3 de la data de l’Anunciaci\u00f3 de Jes\u00fas, existeix una difer\u00e8ncia d’entre set a vuit anys entre els calendaris et\u00edop i gregori\u00e0.<\/p>\n

– Xin\u00e8s (Zona: Subcontinent Xin\u00e8s): els mesos s\u00f3n lunars, \u00e9s a dir que el primer dia \u00e9s el de la lluna nova i el dia 15, el de lluna plena; com en un any solar hi ha dotze mesos lunars i a m\u00e9s una desena de dies, s’intercalen set mesos afegits al llarg de dinou anys, per a fer-ho concordar amb el calendari solar.<\/p>\n

– Hind\u00fa (calendari unificat des del 1957, zona d’origen: Subcontinent indi): L’any hind\u00fa est\u00e0 dividit en sis estacions, una estaci\u00f3 cada dos mesos: Vesanta (primavera), Grichma (estiu), Varea (pluges), Sarad (tardor), Hemanta (hivern) i Sisiva (fresc). L’any est\u00e0 compost per 365 dies, 6 hores, 12 minuts, 36 segons i 56 cent\u00e8simes. El dia dura exactament 24 hores.<\/p>\n

– Matariki<\/a> (zona d’origen: Nova Zelanda): \u00abMatariki\u00bb \u00e9s el nom Maori de les estrelles tamb\u00e9 conegudes com el c\u00famul estel\u00b7lar de Pl\u00e8iades en la constel\u00b7laci\u00f3 Taure. Les celebracions comencen el dia de la primera lluna nova despr\u00e9s de l’augment del c\u00famul estel\u00b7lar. Per primera vegada ser\u00e0 festiu nacional a Nova Zelanda el 24 de juny de 2022. <\/p>\n

– Inuit (zona d’origen: \u00c0rtic): amb dotze mesos l’abril \u00e9s el temps de l’any nou. Els mesos es marquen en els quatre costats d’una vara, una per cada any, aix\u00ed mostren un calendari de quatre anys. En les llars els pengen subjectes d’una corda.<\/p>\n

Calendari dels nadius nord-americans<\/a> (zona d’origen: Am\u00e8rica del Nord): cada 13 llunes comen\u00e7ava el cicle de les estacions. Aquest ‘cercle m\u00e0gic’ que tenien abastava a tot el planeta. Aquesta roda es representa amb els quatre punts cardinals (nord, sud, est i oest), els quatre elements (foc, aire, terra i aigua); les quatre estacions i finalment, un color d’identificaci\u00f3 i un animal.<\/p>\n

Els tres Calendaris Quechua<\/a> (zona Am\u00e8rica del sud): Primer un lunar que comen\u00e7ava en juny (Sama\u00f1a), iniciant cada mes amb l’aparici\u00f3 de la lluna nova. Despr\u00e9s un altre solar amb quatre etapes de tres mesos cadascun:<\/p>\n

Inti Raymi<\/strong>: Solstici d’hivern.
\nQoya Raymi<\/strong>: Equinocci de primavera.
\nC\u00e1pac Raymi<\/strong>: Solstici d’estiu.
\nPaukar Raymi<\/strong>: Equinocci de tardor.<\/p>\n

Compr\u00e8n 13 mesos, de 28 dies cadascun, totalitzant 364 dies, agregant el dia 365 com la celebraci\u00f3 del Inti Raymi.<\/p>\n

Finalment, un calendari agr\u00edcola es troba estretament vinculat a les estacions clim\u00e0tiques:<\/p>\n

Jurypacha<\/strong>: De maig a agost<\/p>\n

Wayrapacha<\/strong>: D’agost a novembre. Correspon als mesos ventosos.<\/p>\n

Jallupacha<\/strong>: De novembre a febrer. \u00c9s el per\u00edode de pluges.<\/p>\n

Llamp\u2019a upacha<\/strong>: De febrer per a acabar al maig. Indica moment de calor i altes temperatures<\/p>\n

3. Existeix realment el temps?<\/strong><\/p>\n

Com acabem de veure els calendaris van lligats a la cosmovisi\u00f3 de cada cultura. M\u00e9s enll\u00e0 d’aix\u00f2, el pas del temps produeix diferents sensacions en cada etapa vital. <\/p>\n

Arribats a aquest punt, deixem en l’aire una pregunta fascinant entre la filosofia, la teologia i la f\u00edsica qu\u00e0ntica: Existeix realment el temps?<\/p>\n

A Finques Feliu ens encanta: aprendre i intentar ser originals. <\/p>\n

4. L’hora dels desitjos sincers i nobles:<\/strong><\/p>\n

Des de Finques Feliu et desitgem Bon Nadal i un Pr\u00f2sper 2022 per a tu i els teus familiars i amics\/es. Nosaltres creiem fermament que: clients, prove\u00efdors, l’equip Feliu i la nostra comunitat en Xarxes Socials formem part d’un mateix viatge i volem que aquest ens faci millors persones. L’any 2022 tenim molta feina que fer, ganes de progressar i volem contagiar-te aquest esperit.<\/p>\n

No volem acabar aquest text sense recordar que expressar qu\u00e8 sentim i recordar a qui el passa malament ens completa com a \u00e9ssers humans.<\/p>\n

Fonts de l’article: Wikipedia, Univision, https:\/\/www.employment.govt.nz\/about\/news-and-updates\/matariki-public-holiday-a-time-for-remembering-celebrating\/ i https:\/\/www.escolares.net\/historia-de-peru\/calendario-astronomico-inca-y-quechua\/.<\/p>\n

Font de la foto: Finques Feliu.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Desitjar un pr\u00f2sper any nou es subscriure\u00a0la convicci\u00f3 que el millor encara ha d’arribar.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":100258,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[13],"tags":[],"class_list":["post-100257","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-marca-feliu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100257","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100257"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100257\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/100258"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100257"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100257"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100257"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}