{"id":100205,"date":"2022-11-07T09:45:00","date_gmt":"2022-11-07T08:45:00","guid":{"rendered":"http:\/\/drupal-a4e4c7eb-5bce-4b91-bf84-1cb2c1c48ad6-ca"},"modified":"2022-11-07T09:45:00","modified_gmt":"2022-11-07T08:45:00","slug":"vila-de-gracia-anima-de-poble-rostre-cosmopolita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/vila-de-gracia-anima-de-poble-rostre-cosmopolita\/","title":{"rendered":"Vila de Gr\u00e0cia: \u00e0nima de poble, rostre cosmopolita"},"content":{"rendered":"

Aquest novembre torna la secci\u00f3 on viatgem per Barcelona i Sant Cugat. Despr\u00e9s d’escriure sobre Horta<\/a> ens endinsem a \u00abGr\u00e0cia\u00bb el districte ve\u00ed. El barri que ens ocupar\u00e0 \u00e9s la Vila de Gr\u00e0cia que \u00e9s anomenat \u00abGr\u00e0cia\u00bb exactament igual que el districte que l’acull.<\/p>\n

La Gr\u00e0cia independent (1626-1897): d’assentament dispers a l’agregaci\u00f3 a Barcelona<\/strong><\/p>\n

A la zona on s’ubicaria la Vila de Gr\u00e0cia hi havia des d’\u00e8poca romana una \u00abvia\u00bb que comunicava Castrum Octavianum, aix\u00f2 \u00e9s Sant Cugat, amb Barcino, o sigui, Barcelona. Aquesta obra p\u00fablica seria el cord\u00f3 umbilical del futur nucli de poblaci\u00f3.<\/p>\n

Aquest va n\u00e9ixer l’any 1626 <\/strong>per allotjar el Convent de Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia (conegut com els Josepets). Al segle XVIII era un assentament dispers amb tot just vint cases envoltades de camps de cultiu, per tant, tenia la subsist\u00e8ncia assegurada.<\/p>\n

El 1821<\/strong>, quasi dos segles despr\u00e9s la poblaci\u00f3 passava de les 1.000 persones. Per aix\u00f2 aconsegu\u00ed, per primer cop, constituir-se en municipi independent fins a l’any 1823 (fi del Trienni Liberal). Aquest estatus es recuperaria l’any 1850. Paradoxalment, aquella mateixa d\u00e8cada es posarien les bases que acabarien liquidant la independ\u00e8ncia municipal. Tres factors foren decisius per desencadenar aquest proc\u00e9s:<\/p>\n

a). El 1854 Barcelona enderroca les muralles<\/strong> que en restringien l’espai ampliant aix\u00ed els seus horitzons. <\/p>\n

b) Gr\u00e0cia independent canvia l’ordenaci\u00f3 urban\u00edstica <\/strong>com a resultat el municipi (molt m\u00e9s gran que la Vila de Gr\u00e0cia actual) pass\u00e0 de ser molt majorit\u00e0riament terreny agr\u00edcola a ser considerat terreny urb\u00e0 on s’hi podien construir cases, places, parcs, etc. D’aquesta manera el poblament de l’indret es dispar\u00e0 de 13.000 habitants el 1850 a 62.000 el 1897. <\/p>\n

c) Al barri no hi havia uns serveis decents<\/strong> per absorbir un augment de poblaci\u00f3 tan vertigin\u00f3s. En canvi, Gr\u00e0cia tenia l’espai que els planificadors urbans de Barcelona cobdiciaven.<\/p>\n

Amb aquest escenari el 1897 Gr\u00e0cia \u00e9s agregada a Barcelona<\/strong>.<\/p>\n

El segle XX i XXI: de referent de la cultura barcelonina a escenari tur\u00edstic global<\/strong><\/p>\n

El segle XX la Vila de Gr\u00e0cia -i el districte de Gr\u00e0cia en general- deix\u00e0 la seva empremta en l’imaginari barcelon\u00ed ho mostra la cultura com cap altre \u00e0mbit. En s\u00f3n dos exemples evidents:<\/p>\n

– La Rumba catalana<\/a> lligada a la comunitat gitana<\/p>\n

– Lanovel\u00b7la ic\u00f2nica de Merc\u00e8 Rodoreda titulada la \u00abPla\u00e7a del diamant<\/a>\u00ab. Com a la resta de la ciutat els Jocs Ol\u00edmpics del 1992 s\u00f3n l’aut\u00e8ntic final del segle passat. En concret per la Vila de Gr\u00e0cia represent\u00e0 afegir al seu aspecte de poble el fet de ser un barri: tur\u00edstic, bohemi i cosmopolita.<\/p>\n

Monuments de Gr\u00e0cia<\/strong><\/p>\n

\u00bfHas pensat algun cop com seria un barri sense monuments o llocs destacats? En el millor dels casos, anod\u00ed i en el pitjor lleig o trist.<\/p>\n

Quan s’aconsegueix donar personalitat i encant a un espai urb\u00e0: arquitectes, urbanistes i artistes pl\u00e0stics es donen la m\u00e0 a l’hora de concebre’l. En aquest sentit, una singularitat de la Vila de Gr\u00e0cia \u00e9s la seva abundant peatonalitzaci\u00f3 que fa d’ella un barri amable i, com veurem, atorga un pes destacat a les places. <\/p>\n

La Vila de Gr\u00e0cia t\u00e9 els seus monuments i espais emblem\u00e0tics: <\/p>\n

1. La Casa Vicens: un edifici modernista preci\u00f3s d’aquells que demostren que el Modernisme no \u00e9s nom\u00e9s un reclam, tamb\u00e9 t\u00e9 la seva concreci\u00f3 est\u00e8tica que atorga una bellesa singular a molts dels monuments d’aquest estil. <\/p>\n

2. Pla\u00e7a de la Vila de Gr\u00e0cia: \u00e9s al cor del barri amb la torre del rellotge de forma octogonal al centre. Aquest monument del segle XIX \u00e9s obra d’Antoni Rovira i Trias i est\u00e0 coronada per la Campana de Gr\u00e0cia.<\/p>\n

3. Pla\u00e7a de la Virreina: urbanitzada l’any 1878 amb molta amplitud, un ric arbrat i l’esgl\u00e9sia de Sant Joan constru\u00efda per Josep Artigas que amb la seva altura destaca per sobre de les cases baixes originals i remata l’espai donant-li profunditat. A m\u00e9s est\u00e0 parcialment peatonalitzada aquesta opci\u00f3 urban\u00edstica fomenta l’esperit ve\u00efnal.<\/p>\n

4. Pla\u00e7a del Diamant: \u00e9s un espai on el paviment en rectangles \u00e9s c\u00f2mode i hi ha mobiliari urb\u00e0 abundant i els bars justos i necessaris per socialitzar. Aquest espai i altres -com la pla\u00e7a del rob\u00ed o del topazi- rendeixen homenatge a la joieria la ra\u00f3 \u00e9s que van ser adquirides pel regidor Josep Rossell que era joier.<\/p>\n

5. La lectura a Pompeu Fabra: es troba als jardins de Salvador Espriu (popularment coneguts com els \u00abjardinets de Gr\u00e0cia\u00bb) es tracta del relleu d’una dona llegint vestida de manera tradicional. Aquesta obra fou reelaborada el 1993 per Anna Ribas -coincidint amb el 125 aniversari del naixement de Pompeu Fabra-, mentre que, l’obra original \u00e9s de Josep Clar\u00e0.<\/p>\n

Esperem que ben aviat passegis per la Vila de Gr\u00e0cia.<\/p>\n

Font de la foto:foto cortesia de’n Logan Armstrong<\/a> a Unsplash<\/a>. Unsplash ofereix aquesta imatge gratis. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquest novembre torna la secci\u00f3 on viatgem per Barcelona i Sant Cugat<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1100203,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-100205","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-consells-per-tu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100205"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100205\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1100203"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}