Fa 549 anys es va construir l’espig\u00f3 del port de Barcelona. Aquesta obra avui i ahir t\u00e9 tres efectes successius: <\/p>\n
a) Interromp el tr\u00e0nsit dels corrents marins <\/p>\n
b) Altera la migraci\u00f3 natural de sorres i sediments<\/p>\n
c) Afavoreix l’erosi\u00f3 de determinades platges, mentre en unes altres, s’acumulen sorra i sediments<\/p>\n
\u00c9s el tercer factor el que faria possible comptar amb un terreny ferm per tal d’assentar el barri. <\/p>\n
El projecte conforme al qual s’aixecaria la Barceloneta <\/strong><\/p>\n A primera vista sembla sorprenent que el projecte de tra\u00e7at de la Barceloneta, tenint un port a prop fos posterior al de, per exemple, Gracia (1626 enfront de 1749). Nom\u00e9s \u00e9s una aparen\u00e7a perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix ser un municipi amb terreny f\u00e8rtil (Gr\u00e0cia) que ser considerat llavors un sorral (el barri mar\u00edtim) on \u00fanicament el port \u00e9s profit\u00f3s. <\/p>\n La trama de la Barceloneta del 1749 era octogonal, composta per quinze carrers paral\u00b7lels al port, de 7,5 metres d’ampl\u00e0ria, creuats per altres tres de transversals, de 9,3 metres. La racionalitat de la geometria buscava concebre un espai amb igual nombre de cases a banda i banda.<\/p>\n No \u00e9s incorrecte sostenir que el primer projecte d’establir un assentament hum\u00e0 estable en aquest territori \u00e9s el 1718, aquest buscava reubicar els ve\u00efns de la Ribera, aix\u00f2 s\u00ed, sense cap tra\u00e7at urb\u00e0.<\/p>\n Les metamorfosis econ\u00f2miques del barri<\/strong><\/p>\n A la Barceloneta, dedicar-se a activitats relacionades amb la mar era el m\u00e9s evident.<\/p>\n La mar no va tenir rival econ\u00f2mic fins al 1846 quan les ind\u00fastries lligades al vapor serien prohibides, dins de la ciutat emmurallada, A partir d’aquest moment, fins al 1920, la Barceloneta seria industrial, a m\u00e9s, l’any 1848 s’afegiria al port una segona infraestructura clau: el ferrocarril de Matar\u00f3 i set anys m\u00e9s tard els tallers Vulc\u00e0 convertien el barri en un centre metal\u00b7l\u00fargic.<\/p>\n La reconversi\u00f3 urbana de la Barceloneta: 1986-1995<\/strong><\/p>\n Fins als anys setanta del segle XX a la platja del Somorrostro i, part de la de la Barceloneta, vivien 15.000 persones en 2.400 barraques. El 1986, amb l’esfor\u00e7 preol\u00edmpic, Barcelona aprendria a viure de cara a la mar i no d’esquena a ell. En 1995, es va inaugurar el passeig Mar\u00edtim de la Barceloneta. Aquest enlla\u00e7a amb la via m\u00e9s emblem\u00e0tica del barri, el passeig Joan de Borb\u00f3, i permet una visi\u00f3 de la fa\u00e7ana urbana i de la l\u00ednia costanera. Hi ha un pas que suavitza la transici\u00f3 entre la platja i el s\u00f2l de pedra. Un segon tram del Passeig Mar\u00edtim enlla\u00e7a la Barceloneta amb la zona del Port Ol\u00edmpic. <\/p>\n La reconversi\u00f3 preol\u00edmpica afegida al passeig descrit va arribar a temps per a projectar internacionalment el litoral del barri. Avui els turistes tenen un c\u00f2mode acc\u00e9s al poc m\u00e9s d’un quil\u00f2metre de platges del barri, i, tot aix\u00f2, no l’oblidem, est\u00e0 a nom\u00e9s tres quil\u00f2metres de la Pla\u00e7a Catalunya. <\/p>\n Les construccions emblem\u00e0tiques del barri <\/strong><\/p>\n – Esgl\u00e9sia de \u00abSant Miquel del port\u00bb: d’estil barroc i pr\u00f2xima a la fundaci\u00f3 del barri (1755).<\/p>\n – Torre del rellotge: al moll dels pescadors s’aixeca sobria i, a la vegada imponent aquesta construcci\u00f3 neocl\u00e0ssica des de 1772. <\/p>\n – \u00abPalau de Mar\u00bb: elegant edifici ecl\u00e8ctic concebut per a allotjar els magatzems del port la seva construcci\u00f3 es va dur a terme entre el 1880 i el 1890 es va obrir coincidint amb el naixement del segle XX. <\/p>\n – Mercat de la Barceloneta: de ferro, que transmet solidesa i alhora eleg\u00e0ncia, es va aixecar el 1884 tres anys abans de la torre Eiffel- com manaven els c\u00e0nons del segle XIX i primera part del XX aquest bonic i funcional mercat donava singularitat al barri… A la vegada que feia la seva funci\u00f3. <\/p>\n – Torres de Jaume Primer i Sant Sebasti\u00e0: des del 1931 la seva estructura de ferro parla de la seva modernitat i, la segona, a 78 metres d’altura \u00e9s l’estaci\u00f3 final del telef\u00e8ric que l’uneix amb la muntanya de Montju\u00efc.<\/p>\n – Hotel Vela: despr\u00e9s de repassar monuments hist\u00f2rics cal fer esment en un edifici contemporani que, des de la seva finalitzaci\u00f3 en 2009 mira en la mar esvelta i altiva des dels seus 105 metres d’altura i separa els usos comercial i l\u00fadic del port . El projecte, tra\u00e7at el 1999 i comen\u00e7at el 2004, est\u00e0 fortament influ\u00eft per l’edifici **Burj-al-**Arab de Dubai acabat precisament el 1999. <\/p>\n La Barceloneta: seu d’un dels equips m\u00e9s potents de Barcelona<\/strong><\/p>\n Si ens pregunten: \u00abdigueu equips esportius barcelonins d’elit?\u00bb La resposta \u00e9s evident No? El Bar\u00e7a i l’Espanyol O pot ser que no ho sigui tant?… En el barri t\u00e9 seu el segon club barcelon\u00ed amb la Copa d’Europa (2005) i 16 lligues espanyoles a les seves vitrines Endevineu de quina instituci\u00f3 esportiva parlem?<\/p>\n Del Club-Atl\u00e8tic Barceloneta de waterpolo. Com \u00e9s l\u00f2gic, quan guanyar \u00e9s el m\u00e9s normal -132 vict\u00f2ries consecutives a competicions espanyoles masculines entre 2005 i 2009- l’Atl\u00e8tic-Barceloneta \u00e9s planter d’internacionals i un habitual de la \u00ab**champions\u00bb.<\/p>\n Esperem que aquest article t’hagi conven\u00e7ut que la Barceloneta val la pena.<\/p>\n Font de la foto: foto cortesia de Lucrezia Carnelos<\/a> en Unsplash<\/a>. Unsplash ofereix aquesta imatge gratis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa 549 anys es va construir l’espig\u00f3 del port de Barcelona. Aquesta obra avui i ahir t\u00e9 tres efectes successius: a) Interromp el tr\u00e0nsit dels corrents marins b) Altera la migraci\u00f3 natural de sorres i sediments c) Afavoreix l’erosi\u00f3 de determinades platges, mentre en unes altres, s’acumulen sorra i sediments \u00c9s el tercer factor el … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1100109,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[12],"tags":[],"class_list":["post-100109","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-consells-per-tu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100109","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=100109"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/100109\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1100109"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=100109"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=100109"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/finquesfeliu.es\/blog\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=100109"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}