Riscs de l’etapa actual del sector immobiliari espanyol

Ja fa uns anys que l’immobiliari espanyol encadena dades positives. Aquestes són subministrades per diverses fonts espanyoles i internacionals fet que incrementa la seva credibilitat. Així, aquestes informacions d’actors com ara: el Govern espanyol, els registradors de la propietat d’Espanya, els notaris d’Espanya, organismes internacionals com l’FMI o la UE, publicacions com el Financial Times o Bloomberg sense oblidar agències de rating com S&P. Són articles com aquest que destaca l’augment del 14,6% en la compravenda de vivendes el 2017. Són molts els actors que assenyalen les llums del sector immobiliari espanyol. A Feliu entenem que la nostra credibilitat depèn de fer-los arribar les informacions positives però també hem de dir el que no ho és.

No fos cas que se’ns pogués acusar imprevisió o de deixar-nos portar per l’onada de triomfalisme. En aquest sentit, és instructiu recordar l’anècdota a propòsit de la pregunta que la Reina d’Anglaterra va fer als economistes sobre la gran recessió: “Com és possible que els experts en economía no veiessin la crisi financera?, Com ningú va advertir aquesta caiguda?. Un dels professors va respondre: “A cada etapa, algú confiava en un altre expert, i cada un pensava que feia el correcte”. A Feliu, tot i apreciar les visions d’altres experts, no confiem de forma acrítica en tots els experts perquè “pensem que facin el correcte” ni, per descomptat, nosaltres tenim la veritat absoluta.

Així, avui dia ens fem ressò d’alguns riscs que, tot i, el context general positiu hi són. En primer lloc, tot i que s’han venut 450.000 vivendes el 2017 falta sòl finalista per edificar segons els mateixos promotors. Aquest problema es localitza en les grans ciutats i les seves corones metropolitanes a mitjà termini això tensionarà l’oferta. En segon lloc, un altre risc cert és que malgrat que la construcció torna a crear llocs de treball els promotors reconeixen que no hi ha prou perfil especialitzats. Això no és nou: sectors com la construcció o l’hosteleria són “intensos en factor treball” (creen molt treball i ho fan de pressa) però no demanden, en general, massa formació i això els fa poc competitius. A més, com vam veure a la bombolla igual que creen feina la destrueixen a gran velocitat… a no ser que augmentin la productivitat o la tecnologia aplicada als processos productius. En tercer lloc, tampoc es pot negligir el fet que els lloguers de forma objectiva estan augmentant ràpid el que implica que potencials demandants (pensem sobretot en els joves i les persones amb menor renda queden fora del mercat), per tant, objectivament aquest mercat, que també és el nostre mercat, és més petit del que desitjaríem. A Espanya, a més, només el 2% de totes les vivendes són socials: això ens perjudica a tots i, sobretot, és un repte pel sector. Per últim hi ha el debat, derivat de l’impacte psicològic de la Gran Recessió, de si hi ha bombolla o no. Nosaltres pensem que, ara per ara, pujen els preus però això es condició necessària però no suficient per tornar al 2010. La prova és que sí es creuen indicadors no hi ha bombolla a la vista. Ara per acabar amb bon gust de boca li donarem una bona noticia: malgrat que es preveu un alça de tipus d’interés a mig termini, és a dir, les hipòteques i el crèdit seran més cars el sector bancari espanyol té més provisions per resistir possibles noves turbulències.

Passi el que passi a Feliu apostem pel lloguer i també oferim compra de productes immobiliaris. Visiti el nostre web i l’ajudem.