Proptech o la imminent digitalització del sector immobiliari

01 | 03 | 18
| Sector immobiliari

Avui parlarem d’un canvi que transformara per sempre -i a priori a millor- la faç del sector immobiliari. Fa un temps llegíem un rànquing de digitalització dels diferents sectors econòmics. Un dels últims era el nostre “cosí germà”: la construcció. Per la seva banda, l’immobiliari, malgrat ocupar un lloc millor, no estava tampoc per tirar coets. Aquesta realitat mutara en breu: cada vegada la idea de digitalitzar l’economia impregna més la consciència empresarial. En aquest sentit, el link a l’informe “repte de la transformació digital de l’economia” dóna una visió del canvi que es vol impulsar.
La plasmació de la digitalització en el nostre sector té nom propi: Proptech. El mot és l’agregació de les abreviatures angleses property i technology. Cal advertir que és un concepte en construcció; per tant, és enriquidor mostrar dues definicions complementàries. Som-hi. Com definir Proptech? 1. Definició de proptech.es: “Les empreses que utilitzen tecnologia per refinar, millorar o reinventar els serveis dels quals depèn el sector immobiliari per comprar, construir, escalfar o gestionar propietats.” 2. Definició Wikipedia: “Es refereix a un grup de Start-ups que usen tecnologies disruptivas per canviar la forma com els diferents actors del mercat (compradors, venedors, inversors, immobiliàries, constructors, propietaris immobiliaris) fan negocis, canviant la forma de construir, dissenyar propietats, vendre, llogar i administrar immobles”.
Analitzem ambdues definicions amb els seus respectius accents. La primera destaca com s’usen les tecnologies, per exemple l’Internet de les coses, per millorar l’experiència vivencial. La segona tria una altra èmfasi: com des de la disrupció de les start-*ups es genera activitat econòmica per a tots els actors del sector. Així doncs, hem triat dues definicions que, malgrat coincidir a posar al centre el paper disruptiu de la tecnologia, es fixen en les dues cares de la moneda Proptech: millora de qualitat de vida i més negoci. Per aquesta raó dèiem que s’intueix en la “realitat Proptech” alguna cosa molt positiva; però és una realitat de gestió complexa. Un aspecte bàsic pel Proptech, que sorprenentment no apareix en les definicions citades, és que per implementar tot el ventall d’innovacions es necessita disposar d’un gran volum d’informació. Atenció: no és suficient amb tenir-la i acumular-la de forma mecànica. Per aportar valor hem de comprendre-la, filtrar-la i jerarquitzar-la amb la nostra capacitat de síntesi i intel·ligència humana. En relació a la informació, emergeixen dos conceptes clau: Bigdata i Blockchain.
Bigdata neix en l’àmbit de les Tecnologies de la Informació i Comunicació i es defineix com “una gran quantitat de dades, creixent, que superen la capacitat de processament del programari”. D’aquí la importància del nostre esment anterior a la necessitat de reduir aquesta informació massiva a un volum tolerable i que ens permeti prendre decisions eficaces. Això sí, no es pot ignorar que la capacitat de les TIC per processar ingents quantitats d’informació, sumada a l’automatització de processos productius, canviarà radicalment la fisonomia del mercat de treball. Així, PwC calcula que l’automatització començarà a absorbir llocs de treball en 2020 i que cap a 2030 un terç de les ocupacions quedarà automatitzat.
Si Bigdata fa referència al desafiament de la quantitat ingent d’informació, el segon concepte, Blockchain, fa referència a un altre: la desconfiança entre l@s que estem a la xarxa. El blockchain -link a article detallat- y article adicional es defineix com “una base de dades, un llibre de comptabilitat, del que tots els que participen a la xarxa guarden una còpia”. La clau d’aquesta tecnologia és el consens: si tots tenim la mateixa informació, aquesta informació és veritat. I punt. En un futur s’usarà per a qualsevol transacció, per assegurar els intercanvis comercials i una infinitat d’aplicacions que ara no s’acaben d’imaginar. En fi, en aquest article hem recorregut el que s’intueix va a ser el futur, però no tenim una bola de vidre. Així les coses, ens esperen sorpreses.