El lloguer es consolida com a opció preferent per a la vivenda habitual

Durant la segona meitat del segle XX, fins el 2008,  Espanya, a diferència de l’entorn europeu, va ser un país de propietaris. Ara és molt habitual criticar a aquest fet però creiem més “productiu” veure’n dues de les  raons més esmentades.  En primer lloc, aquest hàbit social va arrelar per la creença derivada de temps de miseria de que s’ha de tenir un habitatge en propietat pel que pugui passar i perquè així augmenta el patrimoni que podem legar als nostres familiars. A més, en un país propens a bombolles, recessions i “recalentaments” de la economía -inflació de dos digits fins als primers anys 90 alt atur fins que va baixar de forma acusada a partir del 1997- aquesta aposta no era descabellada: en una economía que sobrereacciona  a qualsevol variació de l’entorn es necessiten valors refugi i la vivenda era un actiu que es creia que no baixaria de valor. A aquesta creença s’unia que molts bancs facilitaven molt l’obtenció d’una hipoteca fins a l’extrem de fer-les més atractiva que el lloguer. En segon lloc, no s’ha d’oblidar que des del Desarrollismo dels anys 60 es va apostar perquè la incipient classe mitjana accedís a una vivenda perquè és un indicador de benestar -ni que sigui aparent- aquesta política no va ser canviada amb l’arribada de la democracia. Aquest és un fet comprensible ja que quan un 85% de la població poseeix un habitatge és díficil canviar aquesta cultura. Aquesta tendència encara es va accentuar més amb l’entrada a l’Euro (1998) i el subsegüent torrent de liquiditat produit per un descens del tipus d’interés.

Els Experts i periodistes del sector assenyalen que les coses comencen a canviar. més del 20% de la vivenda ja és de lloguer no de propietat. Aquesta tendència s’ha accentuat en els últims 3 anys amb la crisi i també per la mobilitat laboral. Així, aquesta taxa s’ha triplicat. Així, la recent edició del Meeting Point va ser un fidel reflex d’aquesta tendència. En vista d’aquesta tendència el repte que Finques Feliu pot assumir és doncs augmentar la oferta d’habitatge de lloguer per atendre la nombrosa demanda insatisfeta de pisos de lloguer a Barcelona. D’altra banda, les vendes també emeten senyals positives però d’una forma més moderada en relació al creixement dels lloguers.

Si disposa d’un habitatge buit no dubti en contactar amb barcelona@feliu.es per a coneixer les possibilitats econòmiques i garanties que li podem aportar.