Com se celebra el Nadal arreu del món?

Per l’últim article de l’any hem preparat tot un recorregut entorn al que significa el Nadal. En aquest sentit, més enllà de conèixer que per a les Esglésies Catòlica,protestant i Ortodoxes -grega romanesa i búlgara no per a la russa- és el 25 de desembre és interessant veure l’etimologia en els diversos idiomes del mot emprat per definir el Nadal. En català, la paraula Nadal ve de “natalici”, “naixement”. Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa “missa de Crist”, i en algunes llengües germàniques com l’alemany la festa s’anomena Weihnacht, que significa “nit de benedicció″. Tot això configura el Nadal com una festa religiosa i eminentment occidental -sí bé ja està globalitzat- i el consumisme, lligat a laa noció de regal, s’ha superposat a l’arrel confessional de la festa.

Ara bé, predomini o no l’esperit cristià, el Nadal engendra tradicions que repassem a continuació arreu.

Espanya: A Espanya el País Basc, Galicia i Catalunya ho celebren amb personatges autòctons. A Euskadi, s’espera amb expectació l’Olentzero, un simpàtic carboner que per Nadal duu regals per a tots els nens. A Galicia, l’Apalpador, un altre carboner barbut que viu a les muntanyes de l’est de Galícia i que palpa les panxes dels nens per veure si han menjat prou i els porta castanyes i regals.A Catalunya regna el Tió, un tronc de fusta màgic, que acullen amb afecte a casa. L’alimenten i el tapen amb una manta, i el dia de Nadal, quan es reuneix la família, se li fa cagar regals tot cantant-li una cançó, que varia a cada zona. Any rere any, les famílies a Catalunya van al teatre per veure les representacions dels Pastorets, molt divertides i entranyables, i mengen suculents canelons el 26 de desembre, tal com mana la tradició del dia de Sant Esteve.

Itàlia:

A Itàlia, durant la nit de Nadal se celebra d’allò més bé la Vigilia di Natale amb un cenone (el gran sopar) a base de peix i, de postres, un assortiment de dolços, en què el rei és l’exquisit panettone.

Alemanya, Àustria i Suïssa:

Els nens alemanys esperen amb il·lusió l’arribada de Sant Nicolau el dia 6 de desembre. La nit anterior, deixen les seves sabates o botetes davant de la porta de casa.

Si han estat bondadosos, Sant Nicolau els omplirà de xocolata, dolços i altres sorpreses. Si, en canvi, han fet moltes entremaliadures, el Krampus -entre un dimoni i un sàtir- els deixarà branques seques, encara que els nens alemanys posen molt interès perquè això no passi. El dia 24, moltes cases també reben la visita de Der Weihnachtsmann (Pare Noel), que arriba amb més regals.

En algunes parts d’Alemanya, Àustria i Suïssa, els nens no esperen al Pare Noel sinó a Christkind, el missatger del Nen Jesús. La gran majoria de vegades sol ser una noia jove, molt elegant vestida d’àngel, que els deixa algun petit present al so d’una campaneta.

Rússia

La mateixa velleta que arriba a Itàlia també visita les cases russes, on rep el nom de Babouschka (àvia, en el seu idioma). No obstant això, el Nadal no se celebra el 25 de desembre, sinó tretze dies després, el 7 de gener, la data del naixement de Jesús segons el calendari que segueix l’església ortodoxa russa, la religió del país.

Aquest dia, els nens mengen un menú compost per dotze plats i gaudeixen com mai de la sopa de remolatxa. En lloc del Pare Noel, els nens russos donen la benvinguda a Ded Moroz (l’Avi del Gel), que arriba el dia de Cap d’Any amb els regals.

Països nòrdics

A Suècia, els festejos nadalencs s’avancen uns dies. Les nenes són les grans protagonistes: el 13 de desembre se celebra la Nit de Santa Llúcia, en què pobles, escoles i famílies escullen a una d’elles, que vesteixen amb una túnica blanca i una corona de candeles.

Les noies, en honor a Santa Llúcia, participen en una processó festiva en què es canten nadales populars.

A Finlàndia, també celebren la nit de Nadal en família i intercanvien regals, amb la diferència que el dia 25 passen una jornada de pau i tranquil•litat i el 26 celebren les festes amb els amics.

Japó

A diferència de molts països, la nit de Nadal al Japó no es passa en família, sinó que el dia 24 de desembre és oficialment el dia dels enamorats i se celebra en parella.

Mèxic

Durant els nou dies anteriors a Nadal, els mexicans celebren Las Posadas, d’origen religiós i de caràcter molt solemne per a les famílies, que acaben amb una pinyata, amb gran diversió per als nens i nenes.

A cegues, els nens colpegen la pinyata per trencar-la i fer caure la fruita, les llaminadures i els dolços nadalencs que hi ha dins.

Brasil:

Al Brasil, Papai Noel reparteix els regals en ple estiu i, per això, vesteix roba més lleugera de seda.

Austràlia

Mentre que, durant el Nadal, a l’hemisferi nord regna el fred, al sud les festes se celebren en ple estiu, a més, en el cas d’Austràlia, coincidint amb el començament de les vacances escolars. Les famílies australianes solen celebrar el dia de Nadal fora de casa, menjant un menú fresc a la platja.

En resum, arreu del món la festa de Nadal té tres elements principals: 1. l’arrel religiosa 2. La noció de què és hora de reunir-se en família -amb especial protagonisme infantil- i la noció de fer un gran menjar celebratiu. Aquest tercer element el de menjar, és comú a les tres religions del llibre (cristians, musulmans i jueus). Per tant, cada tradició té les seves peculiaritats però alhora tots ens assemblem i com a integrants de la Humanitat ens agrada celebrar. Per això, ara més que mai hem de fer una crida a la tolerància interreligiosa i a la noció, sigui laica o religiosa de la solidaritat i com no a l’alegria de viure.

Per acabar l’article tots/es els/les qui treballem a Finques Feliu volem desitjar-li un Nadal ple de joia i un 2017 on molts dels seus objectius/projectes/somnis esdevinguin realitat.

Fonts: http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/com-celebra-nadal-altres-parts-mon
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nadal